Sembla que falten places i parcs amb arbres.
però també és cert que tenim un parc enorme a sobre nostre,
una muntanya on els avis i àvies del barri disfrutaven de la natura
i en tenien cura, no ens haurem oblidat una mica d'això??
com ho veieu?
També dieu que el barri està descuidat i brut! però qui l'embruta?
i per què està tant brut??
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Potser Montjuïc no és tant idil·lic com expliqueu, encara que crec que és una llastima que amb aquest espai verd, no tinguem més espais a disposició dels joves en particular
ResponderEliminarMontjuïc sempre ha estat una part més de casa meva, de mi mateix, i no sóc pas un avi... Des de petit he pujat al castell, aquest castell que ara els polítics ens vénen com a nostre i que sempre ho ha estat, però s'han de penjar medalles, és clar. Allà vaig aprendre a escalar fins que l'ajuntament (i no pas els militars) ho va prohibir. Desprès varem anar a la foixarda a complicar les coses a les parets naturals de l'antiga pedrera... fa uns anys l'ajuntament ens va tornar a prohibir que hi practiquéssim. Vam treure els senyals prohibidors i vam continuar escalant... faltaria més. Fa poc vaig començar a pujar a tirar fletxes al castell. Amb la meva tarja federativa, és clar. Durant tot l'estiu gairebé no vam poder entrenar: que si cinema a la fresca, que si un circ, que si un concert... Tot el fossar de sta eulàlia va quedar fet una pena. Un dia, fent bulder a una paret abans de tirar fletxes, em vaig clavar a la mà els vidres que uns desaprensius, potser els mateixos que van fer la pintadeta el 20 N, van "deixar " en una esquerda. I ja està bé que facin coses, però amb lo gran que és el fossar del castell... per què s'ha de fer tot al lloc on hi entrenem 300 arquers de tota l'àrea metropolitana i on es celebren campionats de catalunya i espanya?.
ResponderEliminarI de sempre, he vist àligues caçant conills, esparvers caçant llargandaixos, he collit bolets, he seguit el pas de l'estacions i els cants dels ocells hivernals, i els de la primavera. I he après tant...
Actualment ho continuo fent, i em porto sempre que puc als meus alumnes, als meus amics, a la meva familia. El meu fill de cinc anys, es va pujar l'altre dia amb mi a saludar el sol de migdia des de el roc més alt del que va ser el castell de port... del segle XII. Força desconegut per la majoria.
Gaudiu-ne.
juanto.blogia.com